Un equip internacional co-liderat per l’investigador ICREA Iñaki Martín de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) ha descobert un patró en l’ADN de les cèl·lules tumorals que és diferent per a cada tumor. Les diferències s’observen tant entre persones que pateixen diferents tipus de càncer, com entre persones amb el mateix tipus de tumor; per tant, aquest patró és una mena de codi de barres totalment personalitzat de la malaltia.
Aquest codi de barres tumoral es construeix mesurant el grau de metilació de l’ADN, és a dir, identificant un seguit d’interruptors químics que el nostre cos usa per activar o desactivar gens.
Amb gairebé 2.000 mostres de càncers de la sang, de diferents tipus de leucèmies i limfomes, i també de mieloma múltiple, els investigadors han observat que aquest patró de metilació és diferent per a cada tipus de tumor, i que també registra l’antiguitat i el ritme de creixement del càncer.
Per poder llegir aquests codis de barres, l’Iñaki i el seu equip han creat una eina anomenada EVOFLUX que, a partir d’una petita mostra del tumor, permet entendre l’evolució del càncer en un pacient concret.
Han vist, per exemple, que en alguns casos es formen “subclons”, uns grups de cèl·lules canceroses que evolucionen de manera diferenciada i que permeten identificar no només diferències en un mateix càncer, sino fins i tot múltiples tumors primaris independents.
A més, en aquests codis de metilació de l’ADN també han vist que els tumors més agressius són els que creixen més ràpidament al començament de la malaltia i que l’empremta de l’evolució de les cèl·lules tumorals permet, en alguns casos, predir com seguirà avançant. De fet, en casos de leucèmia limfocítica crònica que de sobte es transformen en una leucèmia de creixement ràpid –es coneix com a transformació de Richter en l’àmbit mèdic–, EVOFLUX pot detectar la “llavor” d’aquesta transformació dècades abans que la malaltia es manifesti. Això vol dir que poden detectar cèl·lules que ja porten un marcador no només de malignitat sinó també de l’agressivitat del procés tumoral que anys més tard iniciaran.
Tant la identificació de diferents tumors primaris en un quadre de metàstasi com de la futura agressivitat d’una leucèmia crònica poden ser un punt clau a l’hora de diagnosticar amb precisió el càncer que pateix una persona i així poder dissenyar un seguiment i un tractament efectius de la malaltia.
Però el que fa aquest codi de barres encara més interessant és que obtenir-lo no requereix de proves diagnòstiques molt cares. EVOFLUX fa servir el que es coneix com el perfilat de metilació de l’ADN a granel, que enlloc d’analitzar la metilació específica d’una cèl·lula n’analitza milions, de manera que mesura una metilació promig. A més, també fa servir el que es coneixen com a matrius o arrays de metilació, que mesuren el grau de metilació en diferents punts de l’ADN. Saber quines regions estan metilades i quines no, i amb quina intensitat, permet als investigadors conèixer l’evolució temporal del càncer.
Amb la combinació d’aquestes tècniques, els investigadors obtenen aquest codi de barres del càncer per a cada pacient, un mapa detallat a partir del qual EVOFLUX pot inferir la seva història evolutiva. I amb aquesta eina, els metges podran prendre millors decisions per a personalitzar el tractament, mentre que els investigadors poden seguir aprofundint en la investigació d’aquesta malaltia complexa i multièdrica que anomenem càncer. De fet,…
