Durant dècades, la literatura i les il·lustracions han atribuït als homes la creació d’art prehistòric, ignorant el potencial i les habilitats de les dones com a artistes i públic. Aquesta exclusió va persistir malgrat la manca de proves concloents sobre la identitat, el sexe, el gènere o l’edat dels artistes prehistòrics, ja que no hi ha registres escrits ni obres signades. A falta de proves sòlides, els textos i les il·lustracions van perpetuar els biaixos de gènere, presentant una narrativa centrada en els homes de la història de l’art prehistòric.
Tot i que els primers descobriments de l’art prehistòric europeu (tant l’art paleolític com llevantí) presentaven figures femenines, això no va qüestionar l’exclusió de les dones com a artistes. En canvi, l’èmfasi en figures femenines nues amb atributs sexuals exagerats va reforçar la idea que eren simplement símbols de fertilitat (com a mares) o desig sexual, perpetuant la noció de les dones com a subjectes passius o muses per a artistes masculins. Aquesta visió va persistir durant gran part del segle XX.
Des de la dècada de 1970, l’arqueologia feminista ha exigit el reconeixement de les contribucions històricament ignorades de les dones a la prehistòria. Això va preparar el camí per a crides més recents per reconsiderar la seva exclusió històrica de la creació artística. Avui dia, mentre algunes interpretacions encara perpetuen vells prejudicis, la creixent presència de dones al món acadèmic està remodelant la història de l’art prehistòric. Noves hipòtesis i mètodes de recerca, centrats en aquells que històricament han estat ignorats (dones, nens i altres), ara destaquen una pluralitat d’artistes.
Els estudis biomètrics de mans i empremtes dactilars, les noves interpretacions de les representacions femenines en l’art prehistòric i les demandes de l’ús principal de paràmetres objectius i imparcials (com ara els atributs sexuals en lloc de la roba, les armes o les activitats) com a indicadors de sexe a l’hora d’interpretar l’art, ajuden a evitar els paranys de les suposicions de gènere. Juntament amb altres proves en el context arqueològic, aquests esforços estan fomentant una comprensió més inclusiva del llegat cultural i artístic de la prehistòria.
La recerca contínua i les exposicions museístiques inclusives, com aquestes, són essencials per continuar reescrivint la història de les dones com a artistes oblidades.
