Durant la devastadora Guerra d’Imjin (1592-1598) entre el Japó, Corea i la Xina, les tropes del governant japonès Toyotomi Hideyoshi van segregar desenes de milers de parts del cos de combatents i civils coreans i xinesos, homes, dones i nens per igual. Els seus caps, orelles i nassos tallats van ser enviats de Corea al Japó per a la seva conservació ritual juntament amb les parts del cos dels tigres i ocells coreans que les tropes japoneses havien caçat a la península coreana.
En la llarga i tràgica història de la guerra, la caça d’animals sovint s’ha utilitzat com a metàfora per matar soldats enemics; l’enemic és deshumanitzat i les seves parts del cos es cacen com a trofeus. Aquest patró, conegut com a «presa expedicionària de trofeus», s’ha identificat entre les societats indígenes amazòniques, del sud-est asiàtic i melanèsies, on s’associa amb la caça de caps, però també s’ha trobat en les històries militars de Gran Bretanya, França, Alemanya i les colònies de parla anglesa des del segle XVIII fins a finals del segle XX. Alguns dels exemples moderns més coneguts inclouen la col·lecció de cranis japonesos per part del personal de l’exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.
Tanmateix, a diferència dels altres exemples de presa de trofeus humans estudiats en la història mundial fins ara, que es practicaven contra forasters en territori llunyà de casa, al Japó del segle XVI la caça i la presa de trofeus anatòmics ja tenien una llarga història de ser duta a terme contra víctimes nacionals i estrangeres. Al Japó, la caça i la presa de trofeus humans eren un signe de l’autoritat d’un governant, una manera d’identificar els éssers vius que tenia dret a caçar, explotar i castigar. El que ara es considerarien atrocitats, en aquell moment, en realitat pretenien afirmar la rectitud civilitzada i l’aptitud per governar de Hideyoshi.
Així, els animals humans i no humans es van veure embolicats en el mateix règim de violència que va legitimar el govern guerrer de finals del segle XVI al Japó, i Hideyoshi va utilitzar la caça i la presa de trofeus humans per validar el seu intent d’annexió de Corea.
