L’energia fosca podria no ser com la imaginàvem

Imagina’t moure’t per un edifici on un 70% del que hi ha en aquest espai no ho pots veure ni tocar, ni a ull nu ni fent servir els instruments científics més avançats. Doncs més o menys això ens passa cada dia, només pel fet de ser humans i viure en un petit planeta d´una galàxia molt normal en un univers increïblement gran i encara molt desconegut.

L’energia fosca és un dels grans misteris, potser el més gran, del cosmos. Aquesta energia, que no hem vist ni tocat mai, ens permet explicar l’univers conegut i inferir-ne la seva evolució al llarg de milers de milions d’anys. Aquesta energia, a més, ens permet fer prediccions sobre com serà el futur llunyà del nostre univers, potser fins i tot la seva mort.

Entre els experiments que intenten esbrinar què és i com es comporta l’energia fosca, n’hi ha un que darrerament ha copat notícies arreu del món: DESI, l’Instrument Espectroscòpic d’Energia Fosca, per les seves sigles en anglès. Dos investigadors ICREA, en Ramon Miquel a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i la Licia Verde a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) són part de la col·laboració internacional que ha dissenyat i construït aquest detector, i que n’analitza les dades per fer el millor mapa 3D de l’Univers, en el qual busquen informació sobre la natura de l’energia fosca.

Després de tres anys d’observació, amb dades de 15 milions de galàxies, aquest equip de més de 400 investigadors de 13 països ha descobert que l’energia fosca podria no ser com l’hem imaginat fins ara.

L’energia fosca sembla omnipresent, la trobem arreu de l’Univers i, de fet, en provoca una expansió accelerada: les galàxies que no estan gravitacionalment lligades entre si, s’allunyen les unes de les altres, i cada cop ho fan més ràpidament. Com si l’espai entre elles s’estirés com un xiclet –segons la teoria de la gravitació d’Einstein, això és exactament el que passa, que l’espai creix acceleradament i no tant que les galàxies es mouen en aquest espai.

En aquest escenari, el nostre univers està destinat a morir fosc i fred, sense grans supernoves i galàxies, sense llocs ni a la terra ni a l’espai des d’on gaudir d’un cel estel·lat. El nostre futur es dibuixa com una gran congelació final de l’Univers, el Big Freeze com en diuen alguns experts, en contraposició al Big Bang, la teoria que descriu els orígens de l’univers conegut.

O això és el que els científics pensaven fins ara, perquè les dades de DESI apunten a un altre escenari, en el que l’energia fosca podria canviar amb el temps, perdent intensitat a mesura que l’Univers es fa gran. Si això es confirma, el destí final del nostre univers podria ser ben diferent.

DESI és un instrument astronòmic amb tecnologia molt avançada i un pes d’unes 10 tones. Es va muntar al telescopi Mayal, a l’Observatori Nacional de Kitt Peak, als Estats Units. En aquesta muntanya sagrada de la nació índia Tohono O’odham, DESI observa el cel, fent fotos de 8 graus quadrats –l’equivalent a 40 llunes plenes, o a la superfície del Gran Quadrat de Pegàs, per les persones més avesades a inspeccionar el cel de nit. DESI vol arribar a fotografiar fins a 50 milions de galàxies i així aprofundir en les propietats de l’energia fosca que modela el nostre univers.

Malgrat que no sabem encara –i potser no ho sabrem mai– com detectar l’energia fosca de manera directa, els científics n’infereixen la seva existència perquè hem vist que, per exemple, les supernoves més distants s’allunyen més ràpidament del que podem explicar només amb la matèria i energia que sí podem detectar. L’energia fosca també és necessària per explicar com es formen i creixen els cúmuls de galàxies que hem observat, o per entendre les senyals més primitives del Big Bang, el que es coneix com la radiació còsmica de fons.

Si l’energia fosca canvia o no amb el temps ho sabrem aviat, potser en un parell o tres anys. Però aquí no acaba el misteri. Al contrari, com passa sovint en recerca, amb cada descobriment, s’obren moltes altres preguntes. Perquè si l’energia fosca canvia, ens caldrà plantejar millores a la teoria de la gravetat o altres mecanismes físics que expliquin perquè l’univers està en expansió accelerada.

Fins que això passi, no parem de mirar el cel, sigui com amateurs sigui com experts, i de fer-nos preguntes sobre com hem arribat aquí i cap on anem a partir d’ara.