Què ens poden ensenyar les comunitats indígenes sobre el canvi climàtic? Respon Victoria Reyes

Victòria, quin és l’aprenentatge més gran, a l’àmbit científic i des d’una perspectiva humana, d’aquests cinc anys a l’Amazònia boliviana?

Sens dubte, el missatge més gran i comú és que hi ha moltes maneres de viure i de relacionar-se amb els altres i amb la natura. El nostre model de vida no és l’únic i, donat l’impacte ambiental i social que té, és clar que cal repensar-lo. Sovint escoltem que la tecnologia pot fer el món més sostenible, però la meva experiència és que el canvi ha de ser, sobretot, social.

Conèixer altres cultures obre la mirada. Aprens a ser més tolerant i a comprendre que no tothom utilitza els mateixos criteris per viure i relacionar-se. Les crisis ambientals i socials del nostre temps són, en el fons, crisis de valors —de com ens relacionem amb els altres i amb la natura, tractant-los com a recursos prescindibles— i veure cultures que viuen de manera justa i sostenible ens dona esperança i optimisme.

Quin seria el teu missatge “per emportar” del que has descobert sobre el coneixement indígena i local sobre el canvi climàtic?

El que més m’ha impactat és veure com les comunitats locals i els pobles indígenes perceben el canvi climàtic de manera molt diferent de la ciència convencional, però amb una profunditat enorme. Sovint no el veuen com un fenomen aïllat, sinó com una part d’un entramat de canvis que inclou la història, la gestió del territori, les transformacions socials i les responsabilitats intergeneracionals.

El seu coneixement és holístic i relacional: entenen els ecosistemes i les seves vides com inseparables, i relacionen el que passa a la natura amb la vida quotidiana, amb les pràctiques culturals i fins i tot amb valors morals o espirituals. Així, la desforestació, les activitats industrials o els canvis en el clima s’interpreten dins de narratives que connecten història, cultura i responsabilitat col·lectiva.

Aquestes perspectives ens ensenyen a pensar en la responsabilitat col·lectiva i en com les decisions d’una comunitat afecten l’entorn i les generacions futures, en lloc de centrar-nos només en emissions individuals o mesures tècniques.

I quines són aquestes comunitats? Vas començar a Bolívia, on t’ha portat la teva recerca?

Vaig començar la meva recerca amb la comunitat indígena Tsimane’, a l’Amazònia boliviana, on vaig viure entre 1999 i 2004. Després, amb col·laboració d’estudiants de doctorat i postdoctorat, vaig fer recerca intercultural amb els Baka a Camerun i els Punan a Indonèsia. Aquest enfocament comparatiu ens ha portat a coneixements més generalitzables.

Recentment, amb el projecte LICCI, hem treballat en 50 llocs arreu del món, que hem seleccionat per a representar els cinc principals tipus climàtics i dels cinc principals mitjans de vida dependents de la natura —agricultura, pesca, pastoralisme, agropastoralisme i recol·lecció—, però també tenint en compte els col·laboradors locals amb relacions establertes amb les comunitats. La riquesa del coneixement que hem recollit prové de la diversitat epistèmica, cultural i disciplinària de l’equip. Aquesta diversitat ha estat clau per entendre els impactes del canvi climàtic de manera acurada, sensible i respectuosa amb cada context local.

I heu vist que el coneixement és similar arreu? O n’hi ha que en saben més que els altres?

Hi ha tendències comunes: les comunitats indígenes i locals informen de molts impactes del canvi climàtic que són tangibles, continus i molt situats al seu entorn. A més, ofereixen una visió holística dels canvis.
Alhora, el coneixement no és igual per a tothom. La percepció dels impactes depèn de qui ets i de la teva relació amb el territori. Per exemple, els agricultors reporten més canvis en la precipitació, mentre que les societats de pescadors s’enfoquen més en els vents. Les dones, que en moltes cultures s’encarreguen de l’aigua potable, reporten més problemes amb la quantitat i la qualitat de l’aigua.

Aquestes diferències mostren que el coneixement local és profundament contextual. Cada comunitat —i cada persona dins la comunitat— aporta perspectives úniques sobre com el canvi climàtic afecta la seva vida i els seus ecosistemes.

Ens pots posar alguns exemples de coses que et van sorprendre d’aquest coneixement local?

Una de les coses que més em va sorprendre és com les comunitats no veuen els impactes del canvi climàtic com una simple llista, sinó com una matriu interconnectada de factors. Per exemple, la societat agropastoralista dels Daashana, a Ileret (Kènia), ha abandonat l’agricultura per dedicar-se principalment al pastoralisme, no només per la variació de les pluges, sinó també per la reducció de terres, que han estat cedides a l’agroindústria, i la construcció de preses que desvien aigua que abans irrigava temporalment els seus camps de conreu. Tot està relacionat, i això mostra una comprensió molt complexa i integrada dels canvis al seu entorn.

Un altre aspecte sorprenent és com observen els canvis en la natura de manera diferent dels científics. Hem recollit informació sobre variacions en l’abundància, el fenotip, la fenologia i la distribució de plantes, peixos i mamífers, incloent-hi moltes espècies que no estan reconegudes com a amenaçades per la IUCN. Això no és un detall menor: la literatura científica sovint subestima la importància d’espècies menys estudiades, mentre que les comunitats locals observen els impactes sobre una gran varietat d’organismes, incloent-hi invertebrats i microorganismes.
Aquest coneixement pot ser clau per superar biaixos espacials i taxonòmics en la recerca ecològica. A més, les observacions locals inclouen impactes difícils de detectar amb els mètodes científics convencionals, com canvis en la mida, la productivitat o la morfologia dels organismes. Per exemple, han detectat canvis en la mida d’animals com els pops o en la qualitat de fruits salvatges, així com alteracions en les xarxes tròfiques i interaccions entre espècies.

Tot això mostra que el coneixement local i indígena ofereix perspectives a llarg termini i molt detallades sobre els impactes del canvi climàtic, aportant eines valuoses per a la conservació de la biodiversitat i la gestió dels ecosistemes en un context canviant.

I ara què en fem de tot això? Ens ajuda a res en la nostra comprensió de com afectar-nos a tots plegat això del canvi climàtic?

Estem sistematitzant aquest coneixement perquè contribueixi al coneixement global, però no només amb finalitats acadèmiques. Les comunitats indígenes i locals ens ensenyen altres maneres de viure al món, que prioritzen l’ètica de la cura, les relacions amb les persones i amb la natura, i la responsabilitat envers la resta d’espècies i els ecosistemes.

Per a elles, el canvi climàtic no és només un fenomen físic: és cultural, ètic i espiritual, i reflecteix alteracions en l’equilibri social i ecològic. La natura és vista com un espai sagrat on totes les formes de vida coexisteixen i se sostenen mútuament.

A través de pràctiques bioculturals i territoris ancestrals, moltes d’aquestes comunitats gestionen els recursos de manera sostenible, transmetent regles, rituals i sabers tradicionals. Ens mostren que la transformació climàtica no depèn només de tecnologia o polítiques, sinó de repensar les nostres relacions amb la natura i entre nosaltres, incorporant valors de respecte, reciprocitat i interdependència.

I ja per tancar l’entrevista Victoria, hi ha algun investigador/a ICREA que no coneixes bé, però amb qui t’agradaria col·laborar? Per què?

Recentment, he establert contacte amb Damián Blasi, un investigador ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, que té recerca sobre la diversitat lingüística, l’evolució del llenguatge i la cognició humana. M’agradaria explorar més les interseccions entre la diversitat cultural, lingüística, i biològica.